La pregunta incòmoda
Imagina que demà el teu servei de missatgeria tanca. L'empresa desapareix. Els servidors s'apaguen. Què passa amb les teves converses? Amb les teves fotos? Amb els documents que vas compartir?
En la majoria dels casos, la resposta és senzilla: desapareixen. Perquè les teves dades no estaven realment en el teu poder. Estaven als servidors d'una altra empresa, subjectes a les seves condicions, a la seva continuïtat i a les seves decisions.
Teves de debò
A Solo2, les teves dades viuen dins del teu dispositiu. Xifrats, i només tu pots obrir-los. No són al nostre servidor. No són a cap núvol. Són físicament al teu telèfon o al teu ordinador, igual que les fotos que guardes en una carpeta.
Si demà Solo2 deixés d'existir, els teus missatges, els teus fitxers i els teus contactes seguirien exactament on són: al teu dispositiu. Ningú no pot esborrar-los, bloquejar-los ni condicionar-los. Són teus en el sentit més literal de la paraula.
Les 24 paraules
Solo2 genera per a tu 24 paraules. No és una contrasenya. És la clau mestra de la teva identitat criptogràfica. Apunta-les en un paper i guarda'l en un lloc segur: les trobes quan vulguis a «Les meves dades → Veure les teves 24 paraules». Amb elles pots recuperar la teva identitat en qualsevol dispositiu nou, en qualsevol moment, sense dependre de cap servidor.
No volem decidir nosaltres qui accedeix a les teves dades. Ho vam pensar així des del principi. Si donéssim al servidor la capacitat d'invalidar sessions, li donaríem el poder de decidir qui accedeix a les seves pròpies dades, i això és just el que no volem.
La diferència és en el disseny
No és una qüestió de bones intencions. És una qüestió d'arquitectura. Quan les teves dades passen per un servidor, algú ha de mantenir aquest servidor, i aquest algú té poder sobre les teves dades. Pot llegir-les, pot esborrar-les, pot decidir que ja no tens accés. Encara que avui no ho faci, demà podria.
Quan les teves dades no passen per cap servidor, aquest poder no existeix. No és que nosaltres prometem no usar-lo. És que no el tenim. És impossible abusar d'un poder que no es té.
La teva responsabilitat
Això té una conseqüència important: tu ets responsable de les teves dades. Si perds el teu únic dispositiu i no vas fer còpia de seguretat, els teus missatges es perden. No hi ha un servidor on recuperar-los. No hi ha un botó de "restaurar des del núvol".
A canvi, tens una cosa que cap altre servei t'ofereix: la certesa absoluta que les teves dades són teves. Que ningú no pot prendre-te-les. Que ningú no pot llegir-les. Que mentre conservis les teves 24 paraules, la teva identitat et pertany per sempre.
Solo2 no guarda les teves dades. No pot llegir-les. No pot bloquejar-les. Són teves, al teu dispositiu, sota el teu control. Així de clar.