El cadenat que no ho protegeix tot
Molts serveis de missatgeria anuncien xifratge d'extrem a extrem. I és veritat: el contingut dels teus missatges viatja xifrat. Ningú no pot llegir el text mentre està en trànsit. Fins aquí, correcte.
Però el contingut és només una part de la història. Perquè encara que ningú pugui llegir el que dius, el servei sí que sap altres coses: amb qui parles, a quina hora, amb quina freqüència, des de quina ubicació, amb quin dispositiu, quants missatges envies i quants en reps. Això s'anomenen metadades. I les metadades expliquen gairebé tant com el missatge en si.
El que expliquen les metadades
No cal llegir un missatge per saber moltes coses. Si algú truca a un oncòleg cada dimarts a les nou del matí, no necessites escoltar la conversa per sospitar el que està passant. Si dues persones s'escriuen cent missatges al dia i de cop deixen de fer-ho, no cal llegir cap per intuir el que ha passat.
Les metadades revelen patrons de comportament. Qui es relaciona amb qui. Quins horaris té cada persona. Quan està desperta, quan dorm, quan viatja. Un servidor que recull metadades pot construir un perfil detallat de la teva vida sense llegir una sola paraula del que escrius.
Què sap el nostre servidor
A Solo2, el servidor sap que existeixes. Té el teu nom d'usuari i la informació necessària perquè et puguis connectar. Res més. No sap amb qui parles. No sap quants túnels tens. No sap quants missatges envies ni quants en reps. No coneix els teus horaris ni la teva ubicació.
I no és que prometem no mirar. És que la informació no hi és. Els missatges viatgen directament entre dispositius. Les connexions entre usuaris es gestionen dins de cada volta local. El servidor no participa en la conversa. Només facilita que els dos dispositius es trobin i, un cop connectats, es retira.
La teva llista de contactes
Molts serveis de missatgeria demanen accés a la teva agenda de contactes en registrar-te. Pugen tots els teus números de telèfon al seu servidor per mostrar-te qui més utilitza el servei. A partir d'aquest moment, l'empresa té un mapa complet de les teves relacions personals, encara que mai els hagis escrit un sol missatge.
Solo2 no et demana telèfon, ni correu electrònic, ni accés a la teva agenda. No sap qui són els teus contactes. Els túnels es creen compartint un codi de vinculació directament amb l'altra persona, sense que el servidor sàpiga qui hi ha a cada extrem.
La diferència entre xifrar i ser privat
Xifrar és protegir el contingut. Ser privat és no recollir el que no necessites. Són coses diferents. Un servei pot xifrar tots els teus missatges i alhora saber-ho tot sobre tu a través de les metadades. És perfectament compatible.
Solo2 xifra el contingut i a més no recull metadades. No perquè siguem millors persones, sinó perquè el sistema està dissenyat per no necessitar-les. Quan els missatges van directes d'un dispositiu a un altre, no hi ha un servidor al mig que pugui registrar qui parla amb qui.
La privacitat no és només xifrar missatges. És no recollir el que no et pertany. A Solo2, la teva conversa és teva. El contingut, les metadades i fins i tot la mateixa existència de la conversa.