El problema
En Manuel i la Laura fa dotze anys que són junts. Comparteixen casa, cotxe, contrasenyes. A casa seva no hi ha secrets. La Laura coneix el PIN del mòbil d'en Manuel, i en Manuel coneix el de la Laura. Així són les coses i així els agrada.
Però la Laura fa quaranta d'aquí a tres setmanes. I en Manuel té un pla: una festa sorpresa amb tots els seus amics. El problema és que necessita coordinar-se amb la Rosa, la millor amiga de la Laura, i la Rosa només fa servir WhatsApp. Si en Manuel li escriu per WhatsApp, la Laura ho veurà. Si la truca, quedarà a l'historial de trucades. Si li envia un correu, apareixerà a la safata d'entrada.
"Puc esborrar els missatges", pensa en Manuel. I té raó: pot esborrar la conversa, buidar la paperera, eliminar l'historial de trucades. Però hi ha alguna cosa que no pot esborrar. Aquell mateix vespre, la Laura s'asseuría al sofà amb el portàtil i Google li mostraria anuncis de botigues de festes, pastissos personalitzats i decoració d'aniversari. Perquè així funciona la publicitat digital: algú parla d'alguna cosa al WhatsApp i de cop tot internet sembla saber-ho. S'anomenen metadades — les dades sobre les teves dades — i no s'esborren amb la tecla Suprimir. En una casa sense secrets, preparar una sorpresa és gairebé impossible.
La solució que no es troba a cap botiga
Un company de feina li parla de Solo2. «És un xat privat de debò», li diu. «Els missatges no passen per cap servidor. I no cal descarregar-lo de cap botiga.»
Aquest últim detall és important. Si en Manuel es descarrega una app de missatgeria de l'App Store, queda registrada al seu historial de compres. La Laura, que té accés al compte familiar, la veuria. «Solo2? Què és això? Per què necessites un xat secret?» La sorpresa moriria abans de néixer.
Però Solo2 no és a cap botiga. És una aplicació web. En Manuel obre el navegador, escriu l'adreça, i ja és a dins. Sense descàrrega. Sense registre a cap botiga. Sense factura d'Apple. Sense rastre a l'historial de compres. Només una pestanya del navegador que es tanca i desapareix.
Si vol, pot instal·lar-la a la pantalla d'inici com qualsevol altra app. Però no cal. Pot fer-la servir directament des del navegador, fer el que necessiti, i tancar la pestanya. Com si mai hi hagués estat.
Convidar la Rosa
En Manuel crea el seu compte a Solo2. Només necessita un nom d'usuari i una contrasenya. No li demanen telèfon, ni correu, ni res que l'identifiqui. Tria un nom inventat. Ningú sabrà que aquell compte és seu.
Ara necessita que la Rosa es connecti. Comparteix el seu codi de vinculació amb la Rosa per WhatsApp. Un missatge ràpid: «Rosa, obre aquest enllaç, és per l’aniversari de la Laura. T’ho explico allà.» La Rosa obre l’enllaç, crea el seu compte en deu segons, i envia una sol·licitud de túnel. En Manuel l’accepta i ja estan connectats. Un túnel privat entre tots dos, xifrat d’extrem a extrem.
En Manuel esborra el missatge de WhatsApp amb l’enllaç. El codi de vinculació és permanent, però sense acceptar la sol·licitud no es crea cap túnel. Encara que la Laura el trobés, no podria fer-ne res.
Preparar la festa sense deixar rastre
Durant les següents tres setmanes, en Manuel i la Rosa ho planifiquen tot a través de Solo2. Llista de convidats. Pressupost. El pastís. La decoració. La Rosa li envia fotos de globus i garlandes directament pel túnel — van del seu telèfon al d'en Manuel sense passar per cap servidor. No queden còpies a cap núvol.
En Manuel activa els missatges efímers. Cada missatge que envia s'autodestrueix després que la Rosa el llegeixi. Si la Laura agafés el telèfon d'en Manuel i obrís Solo2 (cosa que no farà, perquè ni sap que existeix), no trobaria res. Els missatges ja no hi són. S'han destruït.
Un dia, en Manuel s'equivoca i envia a la Rosa un missatge que volia enviar a un altre xat. Sense problema: prem «eliminar per a tothom» i el missatge desapareix dels dos telèfons en menys d'un minut. Com si mai l'hagués escrit.
El dia de la festa
Tot surt perfecte. La Laura no va sospitar res. Trenta persones al saló, un pastís de tres pisos, i la cara de la Laura en obrir la porta no té preu.
Aquella nit, després que marxi l'últim convidat, en Manuel obre Solo2 per última vegada. Pot esborrar el seu compte si vol. Pot esborrar el túnel amb la Rosa. O pot deixar-lo allà per a la propera vegada que necessiti parlar d'alguna cosa que hagi de quedar entre dues persones. Perquè a la vida de qualsevol hi ha moments que mereixen privacitat. No perquè siguin dolents. Sinó perquè són importants.
Per què no és a l'App Store?
A en Manuel li va funcionar precisament per això. Si Solo2 fos a l'App Store, hauria quedat registrat al seu historial de compres. Apple sabria que l'ha instal·lat. Google sabria que l'ha instal·lat. I la Laura, que comparteix el compte familiar, també.
Solo2 és una aplicació web progressiva. Funciona a qualsevol navegador modern, a qualsevol dispositiu: telèfon, ordinador, tauleta. No depèn que Apple l'aprovi ni que Google la distribuïxi. No pot ser retirada de cap botiga perquè no és a cap botiga.
Quan detectem un problema, el corregim i està disponible a l'instant. No cal esperar que una multinacional revisi l'actualització. No hi ha intermediaris entre nosaltres i les persones que fan servir Solo2.
Per a en Manuel, això va significar que l'aplicació estava disponible en el moment que la necessitava. Sense descàrregues, sense esperes, sense rastre. Per a la Rosa, va significar que en deu segons ja estava parlant amb en Manuel de forma segura. Sense crear comptes complicats, sense verificar números de telèfon, sense donar el seu correu a ningú.
No tots els secrets són dolents
Quan parlem de privacitat, molta gent pensa en coses fosques. Però la privacitat també és això: un marit que vol fer-li a la seva dona la millor festa d'aniversari de la seva vida. Una mare que vol parlar amb el professor del seu fill sense que el nen se n'assabenti. Un amic que està preparant un regal i necessita coordinar-se amb altres.
La privacitat no és amagar-se. És decidir tu qui sap què.
Solo2 és un xat privat de debò. Els teus missatges van directes del teu dispositiu al de l'altra persona. Sense servidors. Sense núvols. Sense botigues d'aplicacions. Sense rastre.