El que necessites abans de començar
Només una cosa: que ambdues persones tinguin Solo2 obert al seu navegador. Res més. No hi ha contactes per importar, no hi ha número per donar, no hi ha codi per demanar per un altre canal. Tot passa dins de Solo2, xifrat de principi a fi, sense que el nostre servidor sàpiga qui connecta amb qui.
Si l'altra persona encara no té Solo2, envia-li un enllaç a solo2.net. En un minut ho tindrà funcionant — sense registrar-se amb dades reals, sense botiga d'aplicacions. Obre el navegador, tria un nom d'usuari inventat, i ja està a dins.
Un consell: si fa servir iPhone, és millor que instal·li Solo2 a la pantalla d'inici des del principi (Safari → Compartir → Afegir a la pantalla d'inici). A l'iPhone, el navegador i l'app instal·lada tenen caixes fortes separades — si comença al navegador i després instal·la, haurà de crear un compte nou. A l'Android això no passa: l'app instal·lada i el navegador comparteixen la mateixa caixa forta.
Escenari 1: Esteu junts
Si esteu a la mateixa habitació, el codi QR és la forma més ràpida i segura. Cap dada surt dels vostres dispositius.
- Persona A prem el botó Compartir a Solo2. Apareix el seu codi QR en pantalla.
- Persona B prem Escanejar i apunta la càmera al QR de l'A.
- Sona un bip. La sol·licitud de connexió s'envia automàticament.
- Persona A accepta la sol·licitud. Llest. El túnel està creat.
A partir d'aquell moment, tot el que us envieu — missatges, fotos, arxius, notes de veu — viatja directament d'un dispositiu a l'altre. No passa per cap servidor. No queda emmagatzemat en cap núvol. No hi ha metadades. És com parlar en persona, però per escrit.
Escenari 2: Esteu lluny
Si no esteu junts físicament, l'enllaç d'invitació és el camí. És un link que pots enviar per qualsevol via — email, WhatsApp, SMS, Telegram, paper escrit amb un bolígraf. Tant se val el mitjà. El que importa és que l'altra persona l'obri.
- Tu prems Compartir a Solo2 i copies l'enllaç d'invitació.
- Envies aquest enllaç a l'altra persona pel mitjà que prefereixis.
- L'altra persona obre l'enllaç. Si ja té Solo2, es connecta directament. Si no, la guia per crear el seu compte en un minut.
- Tu acceptes la sol·licitud. Túnel creat.
L'enllaç conté el teu codi de vinculació, que és fix i personal. No revela el teu nom, la teva identitat ni les teves dades — només permet que algú t'enviï una sol·licitud de connexió. Tu sempre decideixes si l'acceptes o no. El servidor no porta registre de quins codis existeixen ni de qui són: és un servidor cec per disseny.
I si vull convidar algú que no coneix Solo2?
Exactament igual. L'enllaç d'invitació funciona tant per a usuaris existents com per a persones noves. Si la persona que rep el teu enllaç no té compte, el propi enllaç la portarà a crear-ne un. En menys d'un minut té Solo2 funcionant i la sol·licitud de connexió amb tu llista per acceptar.
No necessita descarregar res de cap botiga. No necessita donar el seu número de telèfon. No necessita verificar un email. Només tria un nom d'usuari — que pot ser inventat — i una contrasenya. Això és tot. No hi ha barrera d'entrada.
Per què això és diferent
En qualsevol altra app de missatgeria, connectar amb algú implica compartir una cosa personal: un número de telèfon, un email, un perfil públic. Aquella informació queda registrada als servidors de l'empresa que gestiona el servei. Saben qui parla amb qui, quan, amb quina freqüència.
A Solo2, connectar amb algú no deixa cap rastre. El nostre servidor ajuda que dos dispositius es trobin — com un intermediari que presenta dues persones en una festa i després se'n va. No sap de què parleu. No sap quant parleu. No sap si seguiu parlant o heu deixat de fer-ho. Perquè un cop creat el túnel, nosaltres desapareixem de l'equació.
No és un eslògan. És l'arquitectura. I l'arquitectura no es pot canviar amb una actualització de condicions de servei.