Una dada que sembla innocent
Quan una app de missatgeria et demana el teu número de telèfon, sembla raonable. Al cap i a la fi, és una app de comunicació. Necessita saber qui ets per connectar-te amb els teus contactes. Sona lògic. Però hi ha una cosa que no sol explicar-se: el teu número de telèfon està vinculat al teu nom real, al teu DNI, a la teva adreça postal. No és una dada tècnica. És la teva identitat civil.
A partir d'aquell moment, cada missatge que envies, cada grup al qual pertanys, cada contacte que tens i cada hora a la qual et connectes està associat a una persona amb nom i cognoms. No perquè algú ho hagi buscat expressament. Simplement perquè així funciona el sistema: el teu número és el teu DNI digital.
Per què te'l demanen?
La raó oficial sol ser la comoditat. "Així trobes els teus amics automàticament." L'app puja la teva llista de contactes al servidor, creua els números i et mostra qui més la fa servir. Ràpid i senzill.
Però pensa-ho al revés. Això significa que l'empresa té el teu número, el número de tots els teus contactes — fins i tot els que no fan servir l'app — i sap exactament qui coneix qui. Aquesta xarxa de relacions és extraordinàriament valuosa. No perquè es vengui directament, sinó perquè permet construir un perfil molt precís de qui ets, amb qui et relaciones i com vius.
L'alternativa existeix
És possible crear una app de missatgeria on no necessitis donar el teu número de telèfon. Ni el teu email. Ni cap dada personal. Tries un nom d'usuari — el que vulguis, pot ser inventat — i una contrasenya. Això és tot. Ningú sap qui hi ha darrere d'aquell nom tret que tu ho diguis.
Per connectar amb algú no necessites que l'app escanegi la teva agenda de contactes. Comparteixes un codi QR o un enllaç amb la persona amb qui vols parlar. Ho comparteixes com tu vulguis: en persona, per email, per un altre mitjà. La connexió s'estableix directament entre vosaltres dos, sense que cap servidor sàpiga qui està connectat amb qui.
I si perdo el meu compte?
És la pregunta més freqüent. Si no hi ha número de telèfon ni email associat, com recupero el meu compte? La resposta és una signatura criptogràfica: 24 paraules que es generen quan crees el teu compte. Aquestes 24 paraules són la teva identitat — la clau per accedir a la teva informació. Les apuntes, les guardes en un lloc segur, i amb elles pots recuperar l'accés a la teva volta des de qualsevol dispositiu on tinguis una còpia de les teves dades: el dispositiu on les vas crear, un altre dispositiu que hagis sincronitzat, o una còpia de seguretat que hagis guardat tu. Les teves dades només són on tu hagis decidit que siguin.
És el mateix principi que fan servir les carteres de criptomonedes. La teva identitat no depèn d'una empresa, ni d'un servidor, ni d'un número de telèfon que pot canviar. Depèn d'alguna cosa que només tu tens. I si ningú més té aquestes 24 paraules, ningú més pot ser tu.
Una qüestió de principis
Demanar-te el número de telèfon no és una necessitat tècnica. És una decisió de disseny. És triar la comoditat de l'operador per sobre de la privadesa de l'usuari. És decidir que és més important poder creuar bases de dades que respectar l'anonimat de qui vol simplement parlar amb una altra persona.
Hi ha una altra forma de fer les coses. Menys còmoda per a l'empresa, potser. Però infinitament més respectuosa amb la persona que és a l'altre costat de la pantalla.